Manuel Sayrach va néixer a el 1886 . Va ser alumne de l’Escola pia de Sant Antoni i va estudiar Arquitectura a la Universitat de Barcelona . Va ser una gran gaudinià i part de la seva obra arquitectònica es veu clarament influenciada pel geni de Gaudí, així trobem la influencia del Parc Güell en la casa familiar a Sant Feliu de Llobregat “La Torre dels dimonis”, es conegut també per la “Casa Sayrach” a la Diagonal de Barcelona..
També va dedicar-se a la literatura. El 1904 va publicar “ El Poeta” i un tractat sobre arquitectura ,on ens parla de un possible “estil catalàunic”
—
, Concebé, influït per Wagner, la creació artística com una integració de les arts i per això planejà la seva obra literària com un cicle de set grans Drames de la Llum , que hauria volgut també musicar, dels quals només publicà Abelard i Eloïsa (1919) i Reigzel, l’íntim amic (1920); rebutjà l’oferiment d’Adrià Gual per a estrenar el primer, pel fet de considerar-lo un tot inseparable de la resta de la seva obra encara no escrita. El 1922 presentà a Francesc Macià un projecte de República i constitució —sobre la base dels estats ibèrics—, que publicà el 1931. La seva obra global, fruit insòlit d’un món personal, plenament viscut, més tancat en ell mateix arran de la mort de la seva esposa Montserrat el 1932, és exponent d’un ambiciós simbolisme filosòfic i místic avalat per una gran cultura literària.
Va morir l’ any 1937.