Història

Història de l’Escola Pia a Catalunya:

calassanc

Ens situem en el s. XVII, a Peralta de la Sal, un poble petit d’Osca; allà neix Josep de Calassanç i Gastó, un home bo que, en prendre la iniciativa de fundar un orde religiós, canviaria la vida de milers i milers de persones. El seu objectiu era molt ambiciós: crear un model d’escola que vetllaria tant per l’educació intel·lectual com per la formació dels nens en els valors cristians: “Pietat i lletres”. I perquè ningú pogués quedar exclòs d’aquest model, aniria encara més enllà: les escoles serien gratuïtes, i els mestres i educadors no rebrien cap altra compensació que posar-se al servei d’aquesta idea. Dins d’aquesta meravellosa quimera que podria ajudar a canviar el món, un segon propòsit seria el de fer arribar aquest model d’escola a tants llocs com fos possible; aquest és des del seu inici el compromís de l’orde: acabava de néixer l’Escola Pia.

 

La història ens explica àmpliament tot el camí que segueix Josep de Calassanç fins que rep l’autorització del papa Pau V i funda l’orde a Roma; som a l’ any 1617. I van passant els anys i tot un seguit d’escoles van naixent a l’empara del Sant i amb el compromís dels escolapis i de les famílies que creien en aquesta nova manera d’educar els seus fills. Escoles com les de Moià (1683) i Balaguer (1699) s’obren camí a Catalunya. Encara, però, hauran de passar 150 anys per veure realitzat un dels somnis de Calassanç: tenir un centre escolapi a Barcelona. De fet ja se n’havia intentat la fundació al mateix temps que la de Moià i la d’Oliana (1690), però el segle XVIII s’inicia en un context de guerra, la Guerra de Successió, que tantes penalitats comportarà per a la nostra ciutat després de la derrota de l’11 de setembre de 1714, i el càstig que va suposar el Decret de Nova Planta (1716).

Al llarg de tot el segle van ser constants els intents de fer arribar els escolapis a Barcelona, però diferents traves ho van anar impedint.

Haurem d’esperar a l’inici del s. XIX, en concret al dia de St. Ponç de 1806 (11 de maig), quan l’Ajuntament i l’Escola Pia signen un tractat de fundació davant del notari Francesc Girona. Això va ser possible gràcies a les gestions del P. Jaume Vada, assistent provincial, que va actuar en representació del P. Provincial, P. Agustí Espina.
Un dels problemes que havien hagut de resoldre era l’espai on s’instal·larien els escolapis, ja que Barcelona, en aquells moments, era una ciutat atapeïda de gent i de cases, que patia encara el càstig de viure emmurallada per tal de limitar-ne el creixement.

 

Situació del convent de Sant Antoni Abat a Barcelona 1563

Situació del convent de Sant Antoni Abat a Barcelona (1563).

Afortunadament el 9 de febrer d’aquell any Carles IV havia concedit un espai: l’antiga casa dels antonians, un orde religiós situat al costat mateix del portal de Sant Antoni, l’entrada del camí reial, o de Madrid. L’únic problema és que aquest no podria ser ocupat fins després de la mort de l’últim antonià que hi vivia el P. Mariano de Ara. En aquest document van poder incloure una clàusula que permetia l’entesa particular entre el pare antonià i els pares escolapis, però una altra guerra, en aquest cas la Guerra del Francès, va paralitzar-ne de nou la fundació.

Església dels antonians vista des del portal de St. Antoni (sXIX)

Església dels antonians vista des del portal de St. Antoni (S. XIX).

Finalment el 22 de setembre de 1814, el P. Tomàs Miret, procurador provincial a Madrid fa arribar un memorial al rei Ferran VII recordant-li el tractat de l’11 de maig de 1806. Diuen que les coses de palau no tenen pressa, i així el rei no dóna el seu vistiplau fins al 3 de juliol de 1815.

Ara només calia el permís del bisbe de la diòcesi que, de manera gairebé immediata, autoritza als escolapis l’ocupació de la casa i església dels antonians. Som a 14 de juliol de 1815. Una setmana després, el P. Antoni Ros, fins aquell moment rector de la casa d’Igualada, en pren possessió en nom de l’Escola Pia davant del notari Fèlix Falguera i Català. Ha estat un camí llarg però a la fi l’Escola Pia arriba a Barcelona, cap i casal de Catalunya.

Així, doncs, ara fa 200 anys del primer curs d’aquesta Escola Pia de Sant Antoni, el 1815-1816, i aquesta va ser la seva primera comunitat: el P. Antoni Ros, rector i director, acompanyat dels religiosos escolapis Francesc Ferrer, Josep Calassanç Ferrer, Francesc Rebentós, Ramon Ribera, Narcís Tarter i Salvador Firmat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *