Primera etapa (1815-1845)

Ja hem vist fins a quin punt van ser complicades les negociacions que acabarien per aconseguir fundar el primer col·legi dels escolapis a Barcelona.

Afortunadament el model d’escola inspirat per St. Josep de Calassanç ja portava més de 150 anys funcionant; ara només caldria adaptar-lo a la ciutat. La intenció de la comunitat era començar tan aviat com fos possible.

El 27 d’agost de 1815, els escolapis celebren la festa del seu patró a Barcelona acompanyats de la resta de comunitats religioses de la ciutat.

Al novembre arriben les primeres inscripcions dels alumnes, això ho podem comprovar en la nota publicada el dia 18 al Diario de Barcelona on s’explica que el “Real Colegio de las Escuelas Pias de San Antón” ofereix la possibilitat d’acollir alumnes pensionistes, és a dir: interns, i que poden informar-se sobre el pla d’estudis.

Així s’arriba a la data de 22 de novembre, dia en què s’obre l’escola, instal·lada a l’antiga casa dels antonians . L’èxit acompanya la iniciativa: només començar ja queda petita per la bona acollida i els escolapis decideixen demanar al rei Ferran VII la cessió d’un espai molt proper, la casa de l’intendent, un edifici del s. XVI que havia estat de la Generalitat, situat just al davant del convent, al mateix carrer de Sant Antoni; era el lloc on s’havien recaptat els impostos a tots aquells comerciants que volien entrar a fer negocis a Barcelona. El 5 de gener de 1816, Ferran VII cedeix l’edifici que servirà per impartir les classes gratuïtes als alumnes.

Casa de l'intendent

Casa de l’intendent

És també en aquesta etapa que coneixem per la premsa que els escolapis es fan càrrec de celebrar la festivitat de Sant Antoni, el 17 de gener, assumint la benedicció dels animals i el repartiment de panets com manava la tradició. És l’inici dels Tres Tombs a la nostra escola que a dia d’avui continuem celebrant.

Pel que fa al pla d’estudis dels inicis del s. XIX a la ciutat de Barcelona, i segons la tesi doctoral de García Gargallo, L’ensenyament de l’església a la ciutat de Barcelona era un cas d’ensenyament únic a Espanya i fins i tot a Europa.

Els centres educatius que rebien el nom de col·legis estaven destinats a les classes mitjanes i altes, l’ensenyament dels quals calia pagar; però el Col·legi dels escolapis ofereix des del primer dia escola gratuïta al seu alumnat, tal com deien els fonaments de l’orde fundat per Sant Josep de Calassanç. Així, només començar, trobem alumnes externs que ocupaven les places gratuïtes just al davant de la casa-convent i els interns que viurien allà tot el curs i marxaven a casa per vacances; aquests últims pagarien una pensió.

Aquesta manera d’oferir l’ensenyament també es va veure encoratjada pel Reial decret de novembre de 1815 signat per Ferran VII, on es convidava els superiors de tots els convents d’Espanya a obrir escoles gratuïtes (a Barcelona ho van fer la meitat dels ordes). Aquesta situació l’hem de contemplar just després de la Guerra del Francès i les posteriors dificultats econòmiques que aquesta va comportar.

Gràcies als treballs publicats per l’arxiu provincial de l’Escola Pia de Catalunya a càrrec de l’escolapi P. Joan Florensa, coneixem amb detall bona part de la història dels escolapis a Catalunya i en concret la de la nostra escola.

Des de la seva fundació, l’Escola Pia de Catalunya es regia per la “RatioStudiorum”, pla d’estudis aprovat pel capítol general de 1694 i pel “Mètode Uniforme” aprovat pel capítol provincial de Catalunya el 1796, a més d’altres disposicions dels PP. Generals o Provincials (cartes, circulars). Així arribem al naixement de l’Escola Pia de Sant Antoni on s’impartia la Primària, amb classes de :Llegir, escriure i comptar i la Secundària que es dividia en “Gramàtica” i en “Retòrica i Poètica Cadascuna d’aquestes disciplines es podia subdividir en funció del nombre d’alumnes els quals passarien a la universitat en acabar aquests estudis

.

Un altre aspecte pedagògic molt important a càrrec de la Província escolàpia de Catalunya està relacionat amb l’elaboració dels seus propis llibres de text. A Sant Antoni trobem Mostres cal·ligràfiques, publicat el 1813 a Palma de Mallorca pel P. Jacint Feliu, una gramàtica castellana del mateix autor per a alumnes que cursaven aritmètica i també llibres del P. Francesc Ferrer de Mataró sobre Aritmètica, Càlcul Mercantil, i Geometria pràctica, i també L’art d’escriure i un compendi d’ortografia.

D’entre tot aquest material destacaríem una col·lecció de problemes que demostren l’ensenyament personalitzat dels escolapis abans de 1820.

Aquest mètode propi va aconseguir un reconeixement més enllà de l’orde escolapi: un anunci publicat al diari del 24 de febrer de 1820 demana un mestre que segueixi el “mètode dels escolapis”.

L’ensenyament contemplava des de Preescolar elemental, 1a i 2a ensenyança i Comerç. I podem veure quines eren les matèries que comformaven el seu pla d’estudis gràcies als “Exámenes públicos” a què se sotmetien els alumnes de Las Escuelas Pías del 1817 i 1819.

llibre 1817BARCELONA 1819  llibre

En aquestes publicacions es feien constar els programes de les matèries, els exercicis, els objectius de cadascuna… Les proves acostumaven a durar tres dies, i alternaven les proves escrites i els exàmens orals, declamacions i fins i tot cants acompanyats d’instruments.

Pel que fa a la llengua d’ús oficial, aquesta era la castellana, però en els exàmens de 1819 els interns de la classe de gramàtica feien exercicis de traducció del català al castellà i viceversa; així, doncs, el llibre per a l’aprenentatge del catecisme del Dr. Francesc Matheu i Smandia, recomanat pel P. Provincial Angel Ros, era bilingüe. També es proposaven deures als alumnes de secundària, com ara la composició de redaccions sobre les seves activitats durant el diumenge, textos que redactaven en llengua vernacla, és a dir, en català.

Al cap de pocs anys d’iniciar la seva activitat té lloc un cop d’estat que obliga Ferran VII a signar la Constitució de 1812, fet que dóna pas al Trienni Liberal (1820-1823) que aplicarà un model estatal d’ensenyament inspirat en el model francès: l’escola pública. Així, el govern signa el decret d’expulsió dels jesuïtes i la supressió dels ordes monacals excepte els escolapis que van poder continuar amb la seva tasca.

Amb el final del Trienni, de nou, els ordes religiosos recuperen les seves propietats i funcions, i serà en aquest període que es produeix la visita oficial de Ferran VII i la seva dona la reina Amàlia, que en entrar a la ciutat de Barcelona pel portal de Sant Antoni, troben l’edifici dels escolapis preparat per retre’ls un gran homenatge, amb ornamentació de garlandes a les façanes a banda i banda del carrer, i amb la composició de poesies que recreaven la benvinguda a càrrec d’alumnes i seminaristes.

Fins i tot en català:

Si be de la Escola Pia

Lo Colegi arreconat

Al extrem de la Ciutat

Gasta poca fantasia;

Enténgan que en aquest dia

Y en aquest ultim carrér

Ha de rebre lo primer

A FERNANDO nostre Rey,

Pues Deu ordena en sa lley

Que primer sia l’darrer.”

Dies després, els reis van realitzar una visita a l’Escola Pia de Sant Antoni com a reconeixement per la seva benvinguda.

Llibre de poesies de l'Escola Pia St. Antoni 1827

Llibre de poesies de l’Escola Pia St. Antoni 1827

Són temps violents, i les condicions de vida tan dures de la classe obrera a la nostra ciutat van propiciar la primera crema de convents el juliol de 1835. Afortunadament l’Escola Pia de Sant Antoni se’n va lliurar, segons alguns testimonis, pel fet que algú entre els obrers revoltats va cridar quan ja eren al davant “ Aquests no, que ensenyen els nostres fills!”

De nou un canvi de govern el 1836 fa signar a la regent M. Cristina un Reial decret de supressió de tots els ordes religiosos i la confiscació dels seus béns i possessions. Una vegada més els escolapis se salven d’aquesta llei de desamortització gràcies al fet que se’ls reconeix la seva tasca educativa; tot i així, queden supeditats a l’estat.

Caldrà esperar al març de 1845, durant el regnat d’Isabel II, quan les Corts espanyoles aproven la llei de restauració de l’Escola Pia espanyola al seu estat anterior a 1835. A Sant Antoni aprofiten per celebrar l’aniversari de la fundació de l’orde de l’Escola Pia, el 25 de març de 1617, amb una missa solemne d’acció de gràcies per aquells 228 anys de vida.

Deixa un comentari