Setena etapa (1970-1990)

Iniciem aquesta etapa amb el canvi més important a nivell educatiu: el que suposaria la Llei d’Educació del ministre Villar-Palasí l’any 1970. El franquisme estava vivint els darrers anys i els canvis socials i econòmics que experimentava Espanya demanaven un model ben diferent.

Aquesta llei implicava un seguit de transformacions que ara resumim. Pel que fa a l’estructura de l’ensenyament, aquest quedaria dividit en les etapes següents: Preescolar dels 2 als 6 anys; EGB (Educació General Bàsica) dels 6 als 14 anys; el BUP (Batxillerat Unificat Polivalent) dels 14 als 17 anys, i el COU (Curs d’Orientació Universitària) que caldria aprovar per realitzar estudis universitaris, i per als alumnes que no volguessin fer el BUP, apareix la FP (Formació Professional). A Sant Antoni s’oferia el BUP i al cap de pocs anys també el COU. En aquests moments, com que el nombre total d’alumnes ja era molt elevat -més de 1800- es va decidir la supressió dels estudis nocturns que s’havien dut a terme durant un període molt perllongat, des dels inicis del s. XX.

Fruit de la transformació escolar que suposava la nova llei, els antics batxillerats es van anar transformant en BUP, i Sant Antoni es va convertir en seu de dues filials d’Instituts: una en el Col·legi Calassanci, i l’altra al Col·legi Sant Pere Claver dels pares jesuïtes. Gràcies a aquest servei, un grup de professors de Sant Antoni seria costejat pel Ministeri d’Educació; això suposaria una clara millora per a les famílies de la nostra escola ja que el cost del batxillerat seria menor. Aquesta situació nascuda en el franquisme va evolucionar durant els anys de la transició democràtica: el 1984 es van fusionar les dues filials i l’Escola Pia de Sant Antoni en un centre de batxillerat únic i amb subvenció de la Generalitat. Pel que fa a l’EGB, aquesta etapa va rebre la subvenció del 50% des del 1975, i a partir de 1982 rep la subvenció del 100%, que és el que coneixem com escola concertada.

Sant Antoni (12)

Eren temps per a emprenedors; els mestres i professors podien, a partir dels objectius de les diferents àrees i matèries, elaborar materials propis que, a més de millorar clarament la pràctica docent, servien per distingir les escoles. Cal dir que a Sant Antoni es va fer una molt bona feina: els nostres claustres tant de Primària com de secundària van ser pioners en l’elaboració d’aquest material propi, aportant innovació tant en la manera d’aprendre com en els continguts de les matèries. 

I dins dels canvis a destacar, la nostra escola inicia la coeducació: en els cursos 1978-1979 ja trobem noies en el BUP i COU i el 1983-1984 les nenes arriben al Parvulari.

Els nous temps van representar per a l’Escola Pia de Catalunya la possibilitat de recuperar l’ideari de l’orde: a partir de 1982 es van proposar com a objectius la confessionalitat i la catalanitat; així es crea el Consell Pastoral que es farà càrrec de la catequesi, de les celebracions i de l’orientació pròpia d’una escola cristiana. I pel que fa al català s’incorpora com a llengua vehicular d’aprenentatge des del parvulari.

Conscients que hi havia encara molta feina a fer en el món educactiu, especialment en la secundària, l’Escola Pia de Sant Antoni decideix convertir-se en un centre experimentador de la nova Reforma Educativa que s’estava gestant arreu d’Espanya, per tal d’apropar els nostres joves a una realitat sorgida arrel del naixement de la Unió Europea.

És així que en el curs 1987-1988 iniciem el COES (Curs Obligatori d’Ensenyament Secundari). Aquest constaria de 4 cursos, que substituirien els antics 7è i 8è d’EGB i suposaria l’ampliació en dos anys més de l’escolarització obligatòria, és a dir fins als 16 anys. El nou model havia de suposar una gran canvi tant pel que fa als continguts com a les noves metodologies. Calia reorganitzar les matèries i els espais per adaptar el nou model d’aprenentatge que seria el d’aprendre a aprendre com a filosofia que donaria cabuda a tantes bones idees que tenien sempre el mateix objectiu: el d’acompanyar els nois i noies en el seu creixement com a persones i alhora facilitar la descoberta de les seves competències i habilitats.(imatges)

Aquest model seria el que finalment escolliria el Ministeri d’Educació i que a dia d’avui encara és vigent: l’ESO. Mirant enrere són anys plens de bones pràctiques, de moltes hores de bona feina, de dedicació, d’il·lusió per innovar. Incorporem un nou llenguatge a l’escola: els crèdits comuns, els crèdits variables, les tutories personals i grupals, els crèdits de síntesi… i com a centre experimental amb el repte d’elaborar el nostre propi material que acabaria sent reconegut anys més tard per les editorials que van decidir publicar part de la bona feina com a llibres de text.

Els qui vam tenir la sort de viure aquells temps a l’Escola Pia de Sant Antoni ens sabem privilegiats per haver tingut l’oportunitat de posar en pràctica una experiència única en docència i aprenentatge.

Pel que fa a les activitats realitzades a Sant Antoni en aquest període i que van més enllà de les col·legiades en trobem també una bona mostra:

Els alumnes de la primària practiquen la natació, com a complement de l’educació física i es lloguen les instal·lacions de la piscina situada a la rda. Sant Pau 46. Així mateix, l’edifici de l’Intendent es converteix en la seu de l’Agrupament Escolta, dels grups de Nova Terra, de grups d’amistat, etc… L’agrupació de pares de família també participa en diferents activitats, algunes molt importants com la creació de la Mutualitat, que suposaria una mena d’assegurança per tal que els alumnes que perdien el seu pare o mare continuessin l’escolarització a càrrec de l’AMPA. Així mateix, podem veure el compromís de moltes famílies en les activitats extraescolars i en les esportives. Podem afirmar que la pràctica de l’esport passa a tenir gran rellevància amb un gran nombre d’alumnes inscrits cada curs, que participen en tornejos i competicions organitzades per les diferents federacions i pel Consell de l’Esport Escolar de Barcelona o clubs esportius de la ciutat. Així, podem parlar de la pràctica de: futbol, handbol, voleibol, rugby, natació, judo, escacs, ping-pong… i per decomptat el bàsquet que com hem explicat anteriorment havia estat introduït a la nostra escola. Justament en aquesta etapa la Federació Catalana de Bàsquet, el dia 26 de maig de 1973, col·loca una làpida commemorativa dels 50 anys del seu inici a Sant Antoni gràcies al P. Eusebi Millan.

I no podem acabar aquesta etapa sense donar fe de l’arribada dels ordinadors. Els primers van arribar el curs 1984-1985, i els mestres i professors van rebre la formació pertinent per començar a introduir-los dins la pràctica docent.

Les aules s’adaptaven als nous temps i és així que apareixen les aules de laboratori d’idiomes, que permetrien la pràctica oral i l’atenció individualitzada en l’aprenetatge de l’anglès i el francès, i també será l’inici de la la mediateca, un espai de consulta i bones practiques docents per a grans i petits.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *