Segona etapa (1845-1862)

L’inici d’aquesta etapa està marcat per la restauració de l’Escola Pia el 25 de març de 1845. Amb una nova empenta, la comunitat dels escolapis es planteja el repte d’ampliar l’espai dels antonians que s’estava quedant petit pel creixent nombre d’interns. Els primers trenta anys de vida no havien estat gaire plàcids, encara que els escolapis no haguessin patit ni la crema de convents ni la desamortització de 1836, i també gràcies al fet que la seva tasca d’ensenyament era considerada útil i apreciada pel poble, però no s’havien pas lliurat de les penúries econòmiques i, en tractar-se d’ una escola gratuïta, tampoc disposaven de beneficis. Per sort mai no els va faltar ni la il·lusió ni els benefectors que creien en el projecte calassanci.

Ampliar l’antiga casa no hauria servit de res, així que es va plantejar un nou edifici: un seminari, situat en paral·lel al Carrer dels Salvadors i de cara a la muralla. El projecte ens mostra un edifici allargat de façana neoclàssica, que constava de planta baixa i tres pisos, el 2n i el 3r amb les habitacions per a seminaristes o interns. Les habitacions eren individuals situades a banda i banda d’un ampli corredor, totes elles amb finestres a l’exterior i ben ventilades; als dos pisos restants hi havia les aules i la resta de dependències, i a l’extrem esquerre un oratori per als seminaristes, que connectava amb l’antiga casa. Just al davant d’aquesta nova construcció hi hauria el pati que arribava fins a la muralla.

projecte del Seminari de Sant Antoni

projecte del Seminari de Sant Antoni

La comunitat continuaria vivint a l’antiga casa antoniana i els externs assistiren a classe a l’antiga casa de l’intendent o casa de la Bolla

Es posa la primera pedra del nou edifici el 10 de maig de 1846, amb el P. Rector Vicenç Tió. S’aconsegueix finançar l’obra gràcies a la gestió d’un préstec concedit per la família Collaso, que havia fet fortuna a Cuba i que tenia un fill escolapi, en Bernat Collaso; a més, també van comptar amb altres ajuts aconseguits pel PP. Calasanç Casanovas.

dormitori cinquena etapa

Tan sols un any després s’inaugura el seminari amb 96 interns que estrenen l’edifici.

Però encara quedaven molts més canvis, i aquests vindrien en part imposats pel govern liberal d’Espanya. El P. Joan Florensa ens ho explica de la següent manera:

[…] Des d’ara la primària quedarà dividida en elemental i superior, precedida del parvulari (nivell no obligatori). La secundària serà el batxillerat.

No era un simple canvi de nom; canviava tot el sistema i l’estructura. La primària tradicional insistia a llegir, escriure i comptar; els coneixements eren cosa completament secundària, és a dir, no se’n donaven més que ocasionalment a través de les lectures; l’única matèria que s’havia ampliat era la d’aritmètica per a aquells que no volien continuar amb les humanitats. La gramàtica, retòrica i poètica se centraven en l’aprenentatge del llatí (la història que estudiaven era la romana, per a millor comprendre les lectures que feien en llatí).

Les lleis de l’estat reconeixien les assignatures com a blocs tancats que calia aprendre, tant a la primària, com encara més a la secundària; en aquesta el llatí passà a ser una de tantes assignatures, al costat de la geografia o de les matemàtiques, etc. A la primària calia diversificar l’esforç entre l’aprenentatge dels instruments bàsics (llegir, escriure i comptar) i altres coneixements que a cada nova llei anirien augmentant.

En l’ensenyament tradicional dels escolapis no hi havia cursos, sinó ciclesel P.Florensa diu: “com direm en la nova reforma que ve, -i s’està referint a la LEC- un professor retenia tant de temps com calia un alumne a fi d’instruir-lo convenientment. Els exàmens de promoció acostumaven a fer-se dues vegades l’any, sempre que hi hagués alumnes preparats per ascendir al nivell superior. Per a promocionar calia aprovar les matèries bàsiques, no les d’adornament que deien, com dibuix, música, etc…”

De fet, el que passarà a partir d’aquest moment és que la llei organitzarà les matèries per cursos, especialment a la secundària, i cada curs equivaldrà a un any escolar.

A Sant Antoni es calcula que s’hi van establir tres classes de primària, dues elementals i l’altra superior, amb els seus ajudants corresponents i el més probable és que al parvulari també es fes el mateix.

Com que la llei dictava que, a més de les matèries obligatòries, se’n fessin d’ampliació (d’adornament) el P. Feliu, molt reconegut com a professor i autor de llibres, recomanà que s’impartís: francès, dibuix, cal·ligrafia, solfeig i piano (per aquest ordre de preferència), i també els llibres de text que caldria adaptar per a la primària, on el professorat tenia lliure elecció del material.

Pel que fa a la secundària calia seguir la llei on s’especificaven horaris, assignatures, llibres i calendari escolar.

A més, a la nostra escola recordem que hi havia dos col·legis: el dels externs i el dels interns amb classes i professorat independents.

Com que el batxillerat es va dividir en assignatures, els escolapis van canviar la manera de treballar. Així, va aparèixer un nou model de mestre que s’encarregaria de tot un curs: se’l va anomenar “seccionista” o “encarregat de la peça”, que era el lloc on anaven a estudiar.

Aquesta solució adoptada pels escolapis s’avançava a la gran llei de reforma de l’ensenyament de 1856, la Llei Moyano. Així, el col·legi de Sant Antoni és el primer a incorporar-se a l’Institut de Batxillerat de Barcelona.

Entre els notables canvis de la llei, calia adaptar l’ensenyament a l’ús del sistema mètric decimal aprovat el 1849.

De nou Sant Antoni és pioner a aplicar aquest model fins i tot abans que la llei ho decretés (20 de gener de 1852) elaborant unes taules d’equivalència per ajudar professors i alumnes, material que es convertirà en un llibret de 25 planes titulat Tablas para los niños que principian el estudio de aritmética en las Escuelas Pías. A más de la numeración y tablas de sumar, restar, mutiplicar y partir, contiene las tablas de Monedas, Pesas y Medidas según el sistema antiguo y según el nuevo sistema métrico decimal, con las correspondencias entre uno y otro sistema para resolver por ambos los problemas de aritmética. (Barcelona. Imprenta de Juan Gaspar, 1852)

"Tablas de aritmética" 1852

“Tablas de aritmética” (1852).

A més d’aquest llibre també van publicar en l’edició de 1855 un apartat amb càlcul de números decimals.

Totes les comunitats escolàpies de Catalunya van fer ús de la pesseta com a moneda oficial, tot i que no seria obligatòria fins al 1869.

Amb aquesta manera de treballar veiem quin és l’estil dels escolapis: innovadors en la metodologia, pràctics en l’aprenentatge i fidels als seu ideari calassanci encara que la història ens explica que les revolucions liberals del s. XIX a Espanya no els ho van posar fàcil.

I com a testimoni del seu reconeixement trobem aquesta ressenya publicada en una guia de Barcelona editada per l’ajuntament Manual histórico-topográfico escrita per Manuel Saurí el 1849:

Colegio de las Escuelas Pías.

Está bajo la dirección de los PP. Escolapios de San José de Calasanz para cuyo objeto en 1815 el rey D. Fernando VII les concedió la casa que era de los clérigos menores de San Antón Abad. La enseñanza es gratuita, dividida en colegiales internos y externos, teniendo unos y otros profesores a parte del mismo instituto para instruirles en clases de Retórica y Poesia latina y castellana. Gramática latina y castellana. Idioma francés. Álgebra y Geometría. Cálculo mercantil. Escritura. Cronología e Historia. Geografía. Astronomía. Dibujo. Música. Catecismo y Urbanidad.

Es digno de ser visitado este colegio por los vastos conocimientos y esmerada educación que procuran infundir en la juventud según los adelantos del día, ascendiendo a 58 alumnos internos y 980 externos los que concurren en diferentes clases. Se halla bajo la dirección del Sr. Rector del mismo colegio. Está situado en la calle de San Antonio

"Tablas de aritmética" 1862

En pocs anys de nou l’escola viurà una transformació; s’enderroquen les muralles de la ciutat i els escolapis se’n veuran beneficiats probablement gràcies al seva bona feina.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *