Josep M. Folch i Torres

Josep M. Folch i Torres (Barcelona, 1880 – 1950) inicia els seus estudis a l’Escola Pia de Sant Antoni en una època que els alumnes de l’escola estaven separats per dues classes: els recomanats –rics o benestants–, que eren els que pagaven la mensualitat, i els externs, alumnes de famílies humils, que hi anaven de caritat.

Per evitar que es barregessin, rics i pobres entraven a l’escola per portes diferents i no compartien jocs ni aules. L’educació que rebien les diferents classes socials era del tot diferent: Els recomanats eren preparats per assistir a la universitat mentre que els externs se’ls hi brindava un ensenyament molt bàsic que no els permetia seguir estudiant.

És només un adolescent quan desperta la seva afició literària: li publiquen algun poema i es presenta a diversos premis. La primera poesia editada serà Lo primer bes. L’any següent publica Pobre xicot!, edita una revista amb un grup d’amics, Lo Conceller; i li publiquen La Nisu a La Renaixença.

El mes de gener del 1899, enceta la seva activitat literària amb intensitat: publica amb certa assiduïtat narracions curtes, guanya jocs florals, el nomenen director de L’Atlàntida (publicació de caràcter literari i polític), i col·labora a La Renaixença i a Joventut. Paral·lelament a aquest inici literari, desperta en ell la consciència política, i, de mica en mica, les seves col·laboracions a la premsa del moment tenen un caire nacionalista cada cop més encès. De fet, l’11 de setembre de 1901 el detenen amb motiu de l’acte d’homenatge a l’estàtua de Casanova, i passa tres dies a la presó. Entre el 22 de novembre de 1901 i el 14 de març següent escriu vuit articles per a La Renaixença que el comprometran políticament. A l’estiu del 1901 entra a treballar a La Veu de Catalunya, mentre que continua les col·laboracions amb altres mitjans i les traduccions al castellà. Als Jocs Florals del 1903 presenta Antònia i guanya el primer accèssit.

El 1904 serà l’any de la seva afirmació personal, com a escriptor i com a intel·lectual: guanya el primer premi del concurs de L’Avenç amb Lària; comença a escriure al setmanari La Tralla, del qual acabarà essent el director i al qual donarà una més decidida empenta obrera i nacionalista. Lària ha estat considerada la primera novel·la de maduresa de l’autor. Estèticament es troba entre el realisme i el modernisme.
L’any 1905 accentua encara més la seva posició nacionalista a través del setmanari amb els consegüents problemes de multes o segrests de premsa. A la tardor d’aquell any publica una sèrie d’articles, un d’ells contra Lerroux, Tu ets el Judes!, signat amb el nom de Folytor. Ha d’anar diverses vegades a declarar davant el jutge, fins que finalment el govern suspèn alguns diaris (La Tralla, Cu-Cut!, etc.). Al desembre, pendent d’un procés judicial -per motius polítics-, li fan saber que la condemna pot ser molt més greu que el que sospitava. Llavors, el 25 de desembre de 1905 fuig a França, a Perpinyà, durant tres anys.

A partir d’aquest punt la seva producció es pot considerar “modernista”, no tant per l’estètica com pels temes. Folch i Torres es belluga entre el realisme i el modernisme;

Obra literària

Lària, 1904
Joan Endal, 1909
Sobirania, Una vida, Anima de camí
Vers la llum, l’Havana, 1916).
Les aventures extraordinàries d’en Massagran, 1910