Josep Coroleu i Inglada

Fou un historiador i polític català que començà la seva formació a l’Escola Pia de Sant Antoni. Més tard va estudiar a la Universitat de Barcelona, llicenciant-se anys després en dret. El 1867, després d’ acabar la seva formació acadèmica, es traslladà a París on va residir durant quatre anys, treballant com a corresponsal del diari barceloní “ El Telégrafo”. Durant la seva estada a França va conèixer Víctor Balaguer (polític liberal, escriptor romàntic, poeta i historiador català que va participar en la conspiració del General Prim i exiliat a Provença durant dos anys) i formen una gran amistat.

Josep Coroleu es va posicionar sempre a favor de les idees republicanes. Ja el 1869, mesos després de la revolució de setembre de 1868, va formar part de l’ambaixada espanyola a París. Durant la seva estada en l’ambaixada va aprofitar per aprendre sobre la literatura i cultura francesa.

Quan va tornar a Barcelona es va dedicar a l’estudi de les institucions catalanes en l’època medieval. Josep Coroleu, motivat per un amic, decideix investigar a fons l’Arxiu de la Corona d’Aragó per tal de reivindicar les llibertats catalanes. Amb col·laboració del seu amic publica diversos llibres on reescriu la història de Catalunya des d’un punt de vista més científic i objectiu.

Mentre realitza aquestes investigacions col·labora estretament amb diaris com La Vanguardia o La Renaixença.
Entre 1872 i 1893 va ser quatre vegades mantenidor dels Jocs Florals. Va formar part també de nombroses agrupacions i congressos catalans. Va arribar a presidir l’Ateneu Barcelonès l’any 1888.

Un dels seus llibres més famosos és Memorias de un menestral de Barcelona.