L’escolapi català Jaume Pallarolas i Caurel va néixer a Argentona el 27 de juliol de 1944. Des dels 9 anys va ser alumne de l’Escola Pia de Mataró. El 1963 va entrar a l’Escola Pia on va fer el seu compromís definitiu l’any 1969. L’any 1971 fou ordenat sacerdot.

Va exercir el seu ministeri escolapi en diversos llocs com ara Sant Antoni, Balaguer i Olot. Va ocupar càrrecs dins el govern de l’Escola Pia en l’àmbit educatiu i econòmic fins al seu nomenament com a provincial l’any 2003. El dia 1 d’abril de 2015, després de 12 anys al capdavant de l’Escola Pia de Catalunya i fidel al compromís amb l’Orde, va marxar a l’altra banda de l’Atlàntic, a Califòrnia, com a viceprovincial.

Durant el temps en què en va ser responsable va continuar un procés d’adaptació de l’Escola Pia de Catalunya als canvis que la societat demanava, impulsant un govern més participatiu per part d’educadors, pares i alumnes. Es van obrir dues noves escoles: Luz Casanova (2008) a Nou Barris-Barcelona i l’altra a Salt (2012) -Girona.

Davant les noves necessitats d’atenció social es va consolidar la Fundació Servei Solidari (2003), amb projectes d’atenció a nouvinguts i també a nois i noies de més de 18 anys amb risc d’exclusió social. També es va crear al 2008 Adhara, l’escola d’educadors en el lleure. En aquests anys també es van potenciar les activitats de grups d’alumnes de caràcter cristià: Mou-te en xarxa i grups postescolars.

En una entrevista que la nostra companya Àngels Doñate li va fer abans de marxar cap a Califòrnia, explica com va començar la seva relació amb els escolapis i tot el seu recorregut vital lligat a l’orde. Entre d’altres coses deia: “Em va atreure la manera de fer dels escolapis. Em semblava útil per ajudar a pensar els joves i trobar un sentit a la vida. No volia només dir missa o ser mossèn. Volia treballar amb joves, per ajudar-los a trobar un perquè, el sentit de la vida.”

Va morir a Los Ángeles el 16 de febrer de 2016 després d’una curta i sobtada malaltia.