Sisena etapa (1939-1970)

En acabar la Guerra Civil tots els ordes religiosos van recuperar els seus edificis els quals havien estat incautats a l’inici de la guerra. Molts d’aquests espais havien patit un alt nivell de destrucció; pel que fa a la nostra escola havia desaparegut una gran part del mobiliari, així com també, i de nou, una pèrdua irreparable: l’arxiu i tota la documentació que s’havia anat elaborant durant l’etapa anterior. En aquest estat de coses era del tot impossible tornar a començar les classes sense fer una valoració dels danys i decidir què s’hi podia fer.

Ateneu llibertari 1936

Ateneu llibertari 1936

El 14 d’abril de 1939 el P. Provincial Manuel Bordàs va prendre possessió de l’edifici de Sant Antoni. Des d’aquell moment es fa saber al barri que els escolapis han tornat, penjant un rètol a la façana. Gràcies a una crònica manuscrita que es conserva a l’arxiu provincial podem saber quin era l’aspecte del col·legi en aquells moments: botigues destruïdes, porteria amb rastres d’incendi, escales en mal estat, havien desaparegut els mosaics del terra i es corria perill de caure-hi, els envans que dividien les aules havien estat eliminats, presentant l’aspecte d’un corredor immens i desolat i l’església i l’antic convent s’havien vist afectats per bombardejos i estaven molt malmesos. Tan sols una part de l’antic seminari semblava aprofitable.

Esglesia derruida 1936 (2)

Esglesia derruida 1936

Davant d’aquest desastre el P. Provincial va decidir posar a la venda l’edifici. Cal tenir en compte que les pèrdues dels escolapis no només eren materials, la Guerra Civil havia suposat una gran mortaldat. Només a la comunitat de la nostra escola havien mort assassinats cinc religiosos: PP. Prudenci Soler, Pere Raich, Josep Matas, Matias Cardona i Enric Bou; a més del Germà Casimir Sala que va ser jutjat pel Comitè de milícies, primer condemnat a mort i després se li va commutar la pena per cadena perpètua, però va morir a la presó el 28 de desembre de 1938. Més informació a la secció sobre la Guerra Civil. Era més que raonable, doncs, la decisió del P. Provincial, però no comptava amb la força del P. Tous, que era el Rector de l’Escola Pia de Sant Antoni justament el 1936. De nou coneixerem la història del que va passar gràcies al P. Florensa. “…El P. Tous s’estimava Sant Antoni, era el seu col·legi de la infància, on s’havia format, on havia treballat la major part de la vida, on havia patit els fets del juliol de 1936 quan hagué d’abandonar la casa i salvar el nombrós grup de religiosos que formaven la comunitat antoniana. No podia permetre que aquell col·legi que portava al cor fos abandonat, venut i traspassat a altres mans i activitats. Es responsabilitzà d’anar-hi sol (si no hi havia ningú més disponible) i d’intentar reconstruir el col·legi; poc després s’hi afegí el P. Agustí Cuadras que havia tornat d’Iratxe (Navarra), on havia estat uns anys de professor dels estudiants escolapis.

El dia 7 d’agost, els PP. Tous i Cuadras en comencen la reconstrucció: neteja de dependències, acomodació del que estava menys malmès, anunci que a primers d’octubre tornarien a obrir les classes del col·legi de Sant Antoni… La gent ho veia una quimera, llegia l’anunci amb un somriure incrèdul i desconfiat…” Gràcies a uns pocs diners que havien quedat al banc van pagar les despeses imprescindibles. El P. Provincial va acceptar la proposta del P. Tous, tot i que la seu provincial de l’Escola Pia no va tornar a instal·lar-se a Sant Antoni. Caldria esperar uns anys perquè Sant Antoni tornés a ser el cap i casal.

Edifici 1928

Edifici 1928

I així va ser que començà el curs 1939-1940 amb 2 grups de pàrvuls i 3 grups de primària dividits en 2 grups cada un; en total, 8 aules disponibles. I també es van reemprendre les classes nocturnes per a obrers: 500 alumnes diürns i 70 alumnes al vespre, amb més d’un centenar de peticions en espera per entrar. No va ser un curs fàcil. Molts dels nens havien perdut escolaritat al llarg dels tres anys de guerra i caldria atendre els diferents nivells en una mateixa aula. Hi havia molt poc material i a causa de la persecució, primer contra l’església i en acabar la guerra contra els considerats rojos i separatistes, s’havien perdut molts mestres. Per sort el P. Tous va pensar a contractar mestres que havien patit la depuració franquista, però que tenien una bona formació que havien aconseguit en l’etapa de la Generalitat. Els seus mètodes serien moderns i propers a l’ideari calassanci, encara que això no agradés a les autoritats franquistes que fins i tot van arribar a denúnciar el P. Joaquim Tous davant de la Santa Seu mitjançant l’ambaixada espanyola.

Aquesta etapa és l’etapa més complicada dins la llarga història de la nostra escola. La misèria de la postguerra afectava la immensa majoria de la població; i Sant Antoni no en seria cap excepció. Així, la reconstrucció de l’edifici i l’adequació de tots els espais s’aniria fent a mesura que es pogués. El 1942 quedà enllestit l’edifici dels externs a la ronda Sant Antoni. La nova capella es posarà en funcionament el 22 de maig de 1943, però no estarà acabada fins al maig de 1951. De fet, es pot afirmar que no va acabar la reconstrucció fins l’any 1970, quan el recent escollit P. Provincial, Josep Almirall, signa un decret el 2 d’octubre on fa constar que, de nou, la seu de l’Escola Pia de Catalunya torna a Sant Antoni.

Esglesia nova 1958

Reconstrucció de l’església al 1958

Pel que fa a l’ensenyament, tot i el control que n’exercia el règim franquista, destaca de nou la manera de fer calassància. Així consta que es feien classes de gimnàstica a càrrec de professors del Gimnàs Bricall; classes de música i de cant a càrrec de mestres com Llongueras i Pèrez Moya i classes de dibuix impartides per artistes de talent com Josep Olivet, Vicenç Martínez, Lluís Mallafré i Jesús Gallego.

En arribar l’estiu de 1940, el P. Tous va organitzar colònies d’un mes a la casa d’Alella que pertanyia a l’Escola Pia; l’estiu següent ja no va ser possible a causa de la prohibició del govern que només autoritzava el Frente de Juventudes a fer campaments d’estiu.

El curs 1940-1941 l’escola ja tornava a impartir el batxillerat que va ser reconegut per l’autoritat acadèmica com a “superior”.

El curs 1942-1943 comencen els estudis de Peritatge mercantil i industrial de forma lliure; caldria examinar-se en els centres assignats pel Ministerio de Educación. I s’obre també de manera oficial la Residència d’estudiants que va ajudar molts nois a poder seguir amb una formació universitària, gràcies al pupil·latge. Aquesta residència va funcionar fins l’any 1972.

També en aquesta etapa, i tot i el control de les autoritats franquistes, podem comprovar que l’esperit emprenedor del col·legi no s’ha perdut.

LLegint les publicacions Anales realitzades pel mateix col·legi observem les activitats diverses que s’hi feien i són també un testimoni gràfic dels seus alumnes i professors.

1954-70 Professor Sr Castañer

1954-70 Professor Sr Castañer

Sabem que es va publicar una revista escolar La Suegra, dirigida per Fontana.

I potser el fet més destacable tant a nivell d’escola com de barri va ser el cinema dominical a partir de 1952, que amb el pas dels anys va acollir sessions de cinefòrum interessants i molt instructives; era una manera més d’intentar sortir del corrent ultraconservador del franquisme.

1954-70 Claustre Primaria

1954-70 Claustre Primaria

L’any 1953 es crea una agrupació escolta adherida al Centre Escolapi de Muntanya.

El 1957 s’inicia l’Associació de Pares de Família, que serà un bon suport a l’hora d’implicar les famílies en nombroses activitats.

Per descomptat, Sant Antoni viu aquesta etapa sota el mateix règim que la resta d’escoles; per tant, cantar “cara al sol” o fins i tot desfilar davant les autoritats nazis i feixistes que visitaven aquells primers anys la nostra ciutat, és una realitat que no podien defugir. Però amb mà esquerra i molta traça, amb la confiança que dóna el seny, es pot dir que l’ambient escolar aconseguiria de mica en mica tenir el mateix esperit que sempre havia caracteritzat l’Escola Pia des de la seva fundació.Coral del 150 aniversari

En aquesta etapa també es viu la celebració del 150 aniversari de la fundació de l’Escola Pia de Sant Antoni , que tal com veiem en les imatges va preparar una gran festa realitzant exhibicions esportives en el Palau d’esports del carrer LLeida de Barcelona

sintitulo1

coreografia 2

trofeus jornada 150 aniversari

9 comments

  • Josep Barberà Martínez

    Hi ha previst fer alguna trobada d’antics alumnes? Vaig ser alumne des del 1952 al 1960.

    Gràcies

  • Albert Duran Escriba

    Trobada d’antics alumnes es una bona idea!
    Jo vaig ser alumne des de parvulari (Srta Brígida) fins a preuniversitari, en el període 1950-1963.
    L’any 1960 vam refundar els equips de bàsquet, amb Joan Sitjas d’entrenador.

    Albert Duran

  • Àngel Pérez Sánchez

    Vaig ser alumne de l’Escola des de 1966 a 1971, i tinc molts bons records, amb molta nostàlgia.

  • FERRAN GILI CURTO

    Vull felicitar l’Escola Pia de Sant Antoni per aquests 200 anys d’història. Que per molts anys continuï la seva tasca. Em sento orgullós de formar part de la seva història. Sóc de “can colapi”:
    Antic alumne (tinc 79 anys-1935) fill, germà i pare d’antics alumnes, tres generacions!!! Conservo uns “Anales 1946-1949 del Real Colegio de las Escuelas Pías de San Antonio”, moltes vivències i records d’aquella època. El meu fill Ferran Gili Millera (1965) antic alumne, resideix a Suïssa, és director d’orquestra i, entre d’altres càrrecs, ocupa des de fa 15 anys el de director titular de la “Musique Municipale de la Ville de Genève”. Va iniciar la seva carrera musical amb només 5 anys de la mà de la Srta. Carolina a Sant Antoni.(Em diu que us enviarà per e-mail la seva biografia i felicitació personal)
    La meva filla Ilda (1971) mestra i psicòloga també va fer-hi les seves pràctiques de magisteri.
    La familia ha estat de sempre molt vinculada a Sant Antoni.

    MOLTES, MOLTES FELICITATS !!!

    Salutacions.

  • Josep Mª Molinos Oliva

    Vaig ser alumne de “Can Colapi” desde l’any 1956/57 fins 1963 cursant tot el Batchilerat.
    Voldría contactar amb companys d’aquella época. Recordo cognoms como Serra, Paredes, Farré, Domenech, Mortes, Sintes. etc.

    Podriau ajudar-me. Gracies

    • Xavier Farré

      Hola, he vist el teu mail, jo recordo un Paredes, Domènech (crec que era el de la pastisseria del carrer Tamarit), jo vaig ser alumne del 61-71, si veus la foto de la 8a. etapa, de les últimes (2º grado 1964-65) estic senyalat amb una fletxa. No recordo el teu cognom, perô???

  • ALBERT ESCALE SANCHEZ

    /Alumne desde 1957 al 1966

  • Xavier Farré

    Vaig se alumne de Can Colapi Sant Antoni, dels anys 1961 fins a 1971

  • Xavier Farré

    Ep!! compte!! per anar depresa he fet una falta ortogràfica…Bé.

    Vaig ser alumne de Can Colapi Sant Antoni dels anys 1961 fins a 1971

Respon a Josep Barberà Martínez Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *