Estanislau Figueras (Barcelona,13 de novembre de 1819 – Madrid, 11 de novembre de 1882) es va formar a l’Escola Pia Sant Antoni per dedicar, anys més tard, la seva vida a la política catalana. Dins de les moltes responsabilitats que va tenir, podem destacar que fou el president de govern de la Primera República Espanyola, el 1873, mantenint el càrrec que va mantenir durant quatre mesos.

Abans d’endinsar-se en el món de la política es va llicenciar en dret i va treballar com a advocat a Tarragona durant uns anys. En aquesta ciutat va tenir el primer contacte amb el món de la política ja que va ingressar com a militant en el Partit Progressista. Cap al 1848 va participar en les revoltes liberals. En aquest mateix any Figueras es trasllada a Madrid on entra en contacte amb el cercle polític republicà.

Ja el 1851 va ser escollit com a diputat per Tarragona, on va participar en la Junta Revolucionària, que va presidir durant el Bienni Progressista ( període del Regnat d’Isabel II d’Espanya transcorregut entre 1854 -1856, durant el qual el Partit Progressista pretenia reformar el sistema polític Espanyol).

Anys més tard és va mostrar a favor de la descentralització d’Espanya, fet que no va agradar als sectors més conservadors i eclesiàstics. En el 1867 va fugir a Portugal per evitar ser empresonat per les autoritats.
Amb el triomf de la revolució de setembre de 1898 Figueras retornà a Espanya. Ja el 1873 és escollit com a president de la Primera República, càrrec que ocupa fins al al juny del mateix any. La seva marxa del càrrec es veu precipitada a causa de a la seva incapacitat per solucionar la crisi que vivia el país en aquella època