Terenci Moix

Terenci Moix, amb el pseudònim de Ramón Moix Messeguer, va nèixer a Barcelona el 5 de gener de 1942, germà de la també escriptora i editora Ana María Moix.
Va començar la seva escolarització a l’Escola Pia de Sant Antoni i més tard va cursar comerç, classes de taquigrafia, dibuix topogràfic i art dramàtic. Abans de dedicar-se al món de la literatura va treballar en diversos oficis.

Va publicar dues novel•les policíaques amb el pseudònim de Ray Sorel al 1963: Besaré tu cadáver y Han matado a una rubia.
Amb vint anys va marxar a París.
Va passar l’any 1964 a Londres i va començar a escriure en anglès. Durant l’estada va escriure la que seria la seva primera novel•la coneguda, El Desordre, que va ser publicada al 1968. De tornada a Espanya, va treballar per la editorial Destino i va fer diverses traduccions.
Al 1968 va obtenir el premi Víctor Català per La torre dels vicis capitals i a partir d’aquell moment la seva obra va marcar la literatura catalana contemporània.
En la seva carrera literària va combinar l’escriptura en castellà i en català. En Moix es va convertir en un dels escriptors més llegits de la literatura espanyola després de la publicació de No digas que fue un sueño (Premi Planeta 1986), amb més d’un milió d’ exemplars, donant continuació a El sueño de Alejandría (1988).

Al 1992 va publicar El sexe dels àngels. Un llibre que va originar una gran polèmica en molts sectors de la societat catalana per la sàtira a la cultura catalana. Al 1993 va rebre el premi Lletra d’Or per aquesta obra.
En Terenci Moix , al mateix temps que es fa molt popular gràcies a la literatura, participa en nombrosos debats televisius en defensa dels drets d’aquest col•lectiu.
A la seva obra aparèixen elements autobiogràfics com la mitificació de la cultura catalana en què va créixer i a la que es va educar, l’època franquista, l’educació religiosa, l’ homosexualitat.
Va ser un apassionat del cinema , per aquesta raó tractava temes cinematogràfics als seus llibres i a revistes especialitzades. També era un apassionat de la història de l’antic Egipte, on va viatjar en diverses ocasions i de la qual tractava en alguns llibres.
Va fer de col•laborador a publicacions periòdiques, va escriure a Tele-Exprés, Tele-Estel, El Correo Catalán, Destino, Nuevos Fotogramas, Serra d’Or i El País.
Va plasmar la seva biografia en una triologia anomenada Memorias del peso de la paja.
Va morir al abril de 2003 d’un emfisema pulmonar. Les cendres de l’escriptor van ser dispersades a la badia d’Alexandria, no lluny del llegendari far, i va ser entregada la seva obra completa a la Biblioteca d’Alexandria en un acte oficial, tal com havia somiat el propi autor anys enrere en la seva novel•la El sueño de Alejandría.
Al 2005 es van atorgar per primer cop els Premis Internacionals Terenci Moix, instituïts en el seu honor, per la seva importància a la visibilitat de la literatura gay a Espanya. El mateix any es va entregar també per primer cop un altre guardó que portava el nom de l’autor: el Premi Terenci Moix de Narrativa Gay i Lèsbica, que entrega la Fundació Arena.
Mor el 2 d’abril de 2003 , als 61 anys a Barcelona.