Pere Oliver i Domenge (Ciutat de Mallorca 1886- Felanitx 1968), apotecari que va ser alcalde de Felanitx entre el 1931 i el 1936. Va ser alumne de les Escoles Pies de Barcelona els darrers anys del s. XIX i els primers del s. XX, abans de llicenciar-se en farmàcia l’any 1908. El 1905 va ser acadèmic supernumerari de l’acadèmia Calassància i l’any 1908 (revista La Academia Calasancia n. 387 de dia 7 de maig de 1908) va llegir un treball sobre el desenvolupament de les Ciències durant el regnat de Jaume I. El seu nom apareix fent costat a l’arquitecte Miquel Sayrach i Carreres, company seu d’estudis, arran d’una polèmica mantinguda a l’hora de renovar la junta directiva de l’acadèmia Calassància l’any 1905.

Participà en l’organització del Partit d’Acció Republicana (1932) i formà part del consell regional d’Esquerra Republicana Balear (1934). Amb l’adveniment de la Segona República, fou alcalde de Felanitx. Mallorquinista i pancatalanista, col·laborà el 1917 a La Veu de Mallorca, fou soci fundador de l’Associació per la Cultura de Mallorca (1923), escriví a La Nostra Terra i intervingué en la discussió del projecte d’Estatut Autonòmic del juliol del 1931. També col·laborà a República. És autor de La catalanitat de les Mallorques (1916), i de Joanot Colom i Cifré (1929). Com a president de l’Associació per la Cultura de Mallorca de Felanitx va promoure l’edició de l’obra “Història de Felanitx contada als infants” ,  del pedagog Joan Capó Valldepadrines.

Quan esclatà la guerra civil espanyola i Mallorca fou ocupada per les tropes franquistes, s’havia amagat a Portocolom, d’on va partir en un llaüt cap a Menorca i d’ací a Barcelona i després de la guerra a Filipines. El seu company Pere Antoni Reus i Bordoy fou acusat de facilitar la seva fugida, i posteriorment executat. La seva farmàcia fou saquejada i la casa confiscada per l’exèrcit rebel. El 1952 tornà de l’exili, però el Col·legi de Farmacèutics no li va deixar reobrir la Farmàcia.