P. Octavi Fullat i Genís (1928), escolapi

 foto Octavi Fullat

Octavi Fullat i Genís (Alforja, Baix Camp 1928) és un sacerdot escolapi i filòsof català. Guardonat amb la Creu de Sant Jordi

El 1957 va ser destinat a l’Escola Pia del carrer Diputació i allà, juntament amb el Pare Josep Almirall i Andreu organitzà el Centre Escolapi de Muntanya i va ser l’introductor de l’escoltisme a l’Escola Pia de Catalunya.

El 1961 es doctorà en filosofia a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de Jaume Bofill i Bofill, aleshores catedràtic de metafísica, qui l’inicià en Plató, Sant Tomàs d’Aquino i Johann Eckart. Viatjà força, conegué Albert Camus i Jean-Paul Sartre, estudià amb Claude Lévi-Strauss, Michel Foucault i Jules Vuillemin.

Fou professor ajudant de la Universitat de Barcelona fins al 1966 quan fou expulsat per motius polítics. Va ser un dels 462 catalans més vigilats per la policia durant el franquisme. Del 1970 al 1976 ocupà diversos càrrecs a l’Institut de Ciències de l’Educació i del 1972 al 1998 fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, de la que en fou catedràtic el 1986. El seu pensament ha evolucionat des de l’escolàstica, per a posteriorment incloure elements marxistes i freudians i elaborar una filosofia de l’educació emmarcada en un catolicisme obert, i en la qual s’especialitzà en tres línies: epistemologia de les ciències de l’educació, antropologia pedagògica i axiologia-teleologia de l’educació.

Ha impartit nombrosos cursos i conferències, ha publicat nombrosos articles al Butlletí de la Societat Catalana de Pedagogia i llibres, centrats generalment en la filosofia de l’educació. Ha estat president del Consell Escolar de Catalunya (1989-1993), del Consell Superior d’Avaluació del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya (1994-1998) i representant de Catalunya a la Fundació de les Regions Europees per a la Recerca en Educació i en Formació (1991-1898). Des del 1995 forma part de l’Institut d’Estudis Catalans. El 1994 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi i el 1998 amb el premi Jaume Vicens Vives.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *