Manuel de Cabanyes

Manuel de Cabanyes va néixer a Vilanova i la Geltrú el 27 de Gener de 1808 en una família benestant i conservadora. De seguida, però, es va traslladar a Barcelona, on passà la seva infància i va ser admès a l’Escola Pia Sant Antoni.

Quan tenia dotze anys marxà a estudiar Dret a la Universitat de Cervera. Hi trobà un enfrontament entre partidaris de l’antic règim i liberals, que causà una crisi institucional que culmina amb el setge i incendi de la universitat, resultat de la Primera Guerra Carlina que esclataria anys després. Per tant va haver de traslladar-se a la Universitat de Barcelona, fins que al 1823 es declara la guerra contra França.

Acabada la guerra estudia a la Universitat de Tarragona i més tard a la Universitat Literària de València, on comença la seva formació literària. Als dinou anys torna a la Universitat de Cervera, on publicarà el seu primer poema i formarà part d’un grup literari estudiantil que defensava una concepció moderna i diferent de la poesia. Cabanyes integrava un grup de joves arrauxats que sovint infligien la normativa del règim intern fora del recinte universitari. Entre d’altres fetes el poeta va recitar, el 1828, un discurs en què elogiava Voltaire i Rousseau (autors prohibits en aquell moment) i criticava oradors sagrats contemporanis. Aquest fet motivà el canvi a la Universitat d’Osca, on passà un curs abans de matricular-se a la Universitat de Saragossa.

A Saragossa tampoc destacà des del punt de vista acadèmic però va ser un període d’intensa formació literària. Descobreix el poder de la poesia entesa com a instrument de canvi polític i adquireix el liberalisme moderat que el distingeix. També experimenta un canvi estilístic cap al model preromàntic i escriu poesia greu i majestuosa, diferent a qualsevol de l’anterior.

Acabat el curs torna a Vilanova, on coneix Antònia Inglada, de qui s’enamora. Però quan va pretendre mantenir-hi una relació, la mare de la noia s’hi va oposar, origen d’una crisi sentimental que arrossegaria al llarg de la vida. Marxà a Barcelona i es posà en contacte amb diverses personalitats del món barceloní, alhora que va difondre la nova concepció poètica romàntica. És aquí que coneix la notícia del tancament de les universitats (1830) i es trasllada a la Granada (Alt Penedès) per preparar-se la matèria pel seu compte. Intenta assolir un grau superior de coneixements i dominar amb excel·lència la llengua castellana, amb la qual escriu, ja que la seva llengua era el català. Aquest és un període molt prolífic en obres poètiques.

Després resideix a Vilanova, Barcelona i Saragossa. Es gradua al 1831 i torna a fer estades a la Granada, Vilanova i Barcelona. Aleshores, Antònia Inglada es casa i Cabanyes es posa malalt de tuberculosi.

El canvi de règim va permetre que pugués publicar la seva única antologia, Preludios de mi lira, a l’abril de 1833. Al mateix any, però, un empitjorament sobtat de la seva malaltia el portaria a la mort. Morí el 16 d’agost de 1833 i fou enterrat a la Granada, però se’l va traslladar posteriorment a Vilanova.