Lluís Masriera

Lluís Masriera i Rosés va néixer el dia 17 de gener de 1872 al carrer Vigatans de Barcelona. Orfebre, pintor, escenògraf, comediògraf i director teatral, va ser el membre més destacat de la tercera generació de la família de pintors i joiers Masriera.

Els seus pares, Josep Masriera i Clotilde Rosés es conegueren perquè els seus respectius pares havien fundat la fàbrica del metall Rosés i Masriera.
Va tenir tres germans, Josep, Guillem, Ricard i una germana, Isabel.

Inicià la seva formació a l’ Escola Pia de Sant Antoni i més tard va continuar amb el seu pare, Josep Masriera, joier i pintor que, juntament amb els seus oncles Francesc i Frederic, ampliaren el negoci i taller de joieria de l’avi, Josep Masriera i Vidal, convertint-lo en la Joieria Masriera, la més important i reconeguda de Barcelona.

Paral•lelament al treball en el taller de la família, estudià a la Llotja, l’Escola Superior de Disseny i Art. el 1889 amplià els seus estudis i coneixements a París, Londres i Ginebra, on va aprendre les noves tècniques de l’esmalt al taller de Frank-Édouard Lossier. En tornar a Barcelona va potenciar la renaixença de l’esmalt translúcid i opac a Catalunya.

El 23 d’octubre de 1897 es casà amb Neus Campins Vila i tingué 6 fills, aquell any participà a l’exposició general de belles arts a Madrid on el seu quadre Les flors del jardí fou premiat.

El 1900, va viatjar a París per visitar l’Exposició Internacional moment a partir del qual ja es lliurà totalment a l’estil modernista a causa de la influència de l’obra de René Lalique.
El 1901 va fer una exposició a Barcelona on va imposar l’estil de René Lalique en la joieria catalana. Va ser el representant més típic de l’ Art Nouveau, tot i que generacionalment ja pertanyia al postmodernisme.

L’any 1906 va dissenyar la corona que els monàrquics catalans van oferir a la reina Victòria Eugènia, amb motiu del seu casament.

El 1912 morí el seu pare i el 1915, els tres germans es van associar amb Joaquim Carreras, creant la societat Hermanos y Joaquim Carreras. Aquell mateix any traslladaren la joieria al Passeig de Gràcia de Barcelona.

El 1920 va pintar una de les seves obres més destacades, L’ombrel•la japonesa, exposada al Museu d’Art Modern de Barcelona i prèviament exposada a Madrid, Londres i Japó, de la qual en va fer diverses rèpliques.

El 1921 creà la companyia Belluguet, nascuda a partir de les tertúlies que ell organitzava al taller Masriera. Aquell mateix any estrenà El retaule de la flor, escrita i dirigida per ell mateix.
L’any 1922 començà a editar la revista La Veu Punxeguda.
L’any 1925 l’escenografia de la seva comèdia Sota l’ombrel•la, va ser premiada amb el Grand Prix d’Exposició d’Arts Decoratives i Industrials Modernes.

L’any 1932 impulsà i presidí la FCSTA, Federació Catalana de Societats de Teatre Amateur, que es dissolgué l’any 1936 amb l’esclat de la guerra Civil.
Des del 1940 tornà a fer teatre, en castellà, amb el nom El Teatro de los Artistas.

El 21 de febrer de 1944 fou elegit president de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.