JosepMa. Folch i Torres (1880-1950)

Josep M. Folch i Torres

Josep M. Folch i Torres (Barcelona, 1880 – 1950) inicia els seus estudis a l’Escola Pia de Sant Antoni en una època que els alumnes de l’escola estaven separats per dues classes: els recomanats –rics o benestants–, que eren els que pagaven la mensualitat, i els externs, alumnes de famílies humils, que hi anaven de caritat.

Per evitar que es barregessin, rics i pobres entraven a l’escola per portes diferents i no compartien jocs ni aules. L’educació que rebien les diferents classes socials era del tot diferent: Els recomanats eren preparats per assistir a la universitat mentre que els externs se’ls hi brindava un ensenyament molt bàsic que no els permetia seguir estudiant.

És només un adolescent quan desperta la seva afició literària: li publiquen algun poema i es presenta a diversos premis. La primera poesia editada serà Lo primer bes. L’any següent publica Pobre xicot!, edita una revista amb un grup d’amics, Lo Conceller; i li publiquen La Nisu a La Renaixença.

El mes de gener del 1899, enceta la seva activitat literària amb intensitat: publica amb certa assiduïtat narracions curtes, guanya jocs florals, el nomenen director de L’Atlàntida (publicació de caràcter literari i polític), i col·labora a La Renaixença i a Joventut. Paral·lelament a aquest inici literari, desperta en ell la consciència política, i, de mica en mica, les seves col·laboracions a la premsa del moment tenen un caire nacionalista cada cop més encès. De fet, l’11 de setembre de 1901 el detenen amb motiu de l’acte d’homenatge a l’estàtua de Casanova, i passa tres dies a la presó. Entre el 22 de novembre de 1901 i el 14 de març següent escriu vuit articles per a La Renaixença que el comprometran políticament. A l’estiu del 1901 entra a treballar a La Veu de Catalunya, mentre que continua les col·laboracions amb altres mitjans i les traduccions al castellà. Als Jocs Florals del 1903 presenta Antònia i guanya el primer accèssit.

El 1904 serà l’any de la seva afirmació personal, com a escriptor i com a intel·lectual: guanya el primer premi del concurs de L’Avenç amb Lària; comença a escriure al setmanari La Tralla, del qual acabarà essent el director i al qual donarà una més decidida empenta obrera i nacionalista. Lària ha estat considerada la primera novel·la de maduresa de l’autor. Estèticament es troba entre el realisme i el modernisme.
L’any 1905 accentua encara més la seva posició nacionalista a través del setmanari amb els consegüents problemes de multes o segrests de premsa. A la tardor d’aquell any publica una sèrie d’articles, un d’ells contra Lerroux, Tu ets el Judes!, signat amb el nom de Folytor. Ha d’anar diverses vegades a declarar davant el jutge, fins que finalment el govern suspèn alguns diaris (La Tralla, Cu-Cut!, etc.). Al desembre, pendent d’un procés judicial -per motius polítics-, li fan saber que la condemna pot ser molt més greu que el que sospitava. Llavors, el 25 de desembre de 1905 fuig a França, a Perpinyà, durant tres anys.

A partir d’aquest punt la seva producció es pot considerar “modernista”, no tant per l’estètica com pels temes. Folch i Torres es belluga entre el realisme i el modernisme;

Obra literària

Lària, 1904
Joan Endal, 1909
Sobirania, Una vida, Anima de camí
Vers la llum, l’Havana, 1916).
Les aventures extraordinàries d’en Massagran, 1910
En Bolavà detectiu, 1911)
El gegant dels aires, 1911
Per les terres roges, El cavaller del Nas Roent, 1918
Trista aubada, 1901
Els Pastorets o l’Adveniment de l’Infant Jesús, 1916, encarregada i estrenada al Coliseu Pompeia de Barcelona, propietat dels caputxins, la vigília de Nadal.
La Ventafocs, 1920
La xinel·la preciosa, 1917
El secret de la capsa d’or, 1926
Historietes exemplars, Barcelona 1938 (10 volums). Reed. Editorial Balmes, 1984. Aquestes eren la recopilació de les Pàgines viscudes sota un nou nom.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *