Josep Trueta i Raspall (1897-1977)

Josep TruetaJosep Trueta i Raspall, fill de Rafael i Mercè, va néixer a Barcelona, al Poble Nou, el 27 d’octubre de 1897.
Trueta somiava amb dedicar-se a la pintura, però el seu pare volia que continués la tradició familiar: cinc o sis generacions s’havien dedicat a la ciència i a la medicina. Va iniciar-se en els estudis amb poc entusiasme, encara que poc després ja s’hi va sentir profundament interessat: superada la primera crisi i quan vaig poder fer la dissecció amb les meves pròpies mans, em vaig adonar de quina hauria de ser la meva missió en la medicina: fer art en el cos humà.

Es llicencià en medicina a Barcelona el 1921. Va especialitzar-se en cirurgia i va aconseguir el doctorat el 1922. Ja com a cirurgià de cert prestigi, fou cap del servei de cirurgia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

Al 1923 es va casar amb Amèlia Llacuna, amb qui va tenir quatre fills.

Va practicar la seva primera intervenció al costat del seu pare. Va extirpar una hèrnia a un carreter molt famós de Castellterçol.

El tractament de la osteomelitis crònica, iniciat pel cirurgià nord-americà Winnet Orr, va ser el punt de partida de les seves investigacions. Va acabar configurant el que més tard es coneixeria com el “mètode Trueta”, que s’estructurava en:
1. Tractament quirúrgic immediat.
2. Neteja de la ferida.
3. Excisió de la ferida.
4. Drenatge.
5. Immobilització amb l’embenat de guix.

El 1939 va decidir exiliar-se a la Gran Bretanya, i els seus treballs salvaren milers de vides durant la Segona Guerra Mundial. A la Universitat d’Oxford va exercir de catedràtic d’ortopèdia fins al 1965. Durant aquella època va publicar un gran nombre d’obres científiques de gran prestigi.

Quan va tornar a Barcelona el 1967, va dedicar-se a la recerca sobre la gènesi de l’os. Va ser premiat amb el premi Virgili el 1969.
Mentre era president de la Societat Catalana de Biologia, va ser nomenat membre d’honor de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona el 1970 i membre de l’Institut d’Estudis Catalans el 1972.

Entre el munt de premis i condecoracions que va rebre, també cal destacar la Medalla d’Or de Barcelona i la Gran Creu de Carles III.

Josep Trueta va morir a Barcelona el 1977. Posteriorment se’l va premiar amb la Medalla d’Or de Sant Jordi i el premi Jaume I.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *