Josep Puig i Cadafalch

Nascut a Mataró (El Maresme) l’any 1867, anys més tard es va traslladar a Barcelona per rebre formació a l’escola Pia de Sant Antoni i l’any 1887 ingressà al Centre Escolar Catalanista formant part del grup de la Renaixença.
Acabà la seva carrera d’arquitecte el 1891 a Barcelona i es posà a treballar a la seva ciutat natal on arribà a ser arquitecte municipal des dels seus 24 a 29 anys, època en que construeix alguns dels seus primers edificis en aquesta ciutat.
Nomenat Professor de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, (Càtedres d’hidràulica i de Resistència de materials), va desenvolupant àmpliament les seves qualitats.
A més de la seva activitat professional com a arquitecte, desenvolupa una amplia tasca política en el camp del catalanisme.
El 1917, a la mort d’Enric Prat de la Riba, el va substituir com a President de la Mancomunitat de Catalunya desenvolupant un ambiciós pla d’escoles i institucions culturals (va crear la Junta de Museus), així com nous museus al Parc de la Ciutadella de Barcelona, activació de les excavacions d’Empúries, noves carreteres i un important desenvolupament de l’agricultura. Se’l considera l’últim representant del Modernisme i el primer del Noucentisme.
Des de l’any 1942 fins la seva mort, l’any 1956 a Barcelona, va ser President de l’ Institut d’Estudis Catalans.