Josep Maria Bellido i Golferichs (Barcelona, 1880-Tolosa de Llenguadoc, 1952).Va iniciar la seva formació acadèmica a l’Escola Pia de Sant Antoni i més tard es va llicenciar en medicina el 1902 per finalment aconseguir el doctorat a Madrid. La seva formació de camp la va dur a terme gràcies a les ensenyances del doctor Ramon Turró i, més tard, en els seus treballs de fisiologia al laboratori del doctor Coll i Pujol.
Exercí com a catedràtic de Fisiologia a les universitats de Saragossa i Granada, per accedir més tard a la càtedra de Farmacologia i Terapèutica de la Universitat de Barcelona.

Fou membre de la Societat de Biologia de Barcelona, de la qual arribà a ser president durant un any. A més a més col•laborà en l’organització dels congressos de metges catalans de llengua catalana i en la creació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Durant tota la seva trajectòria professional es va implicar en la creació de noves institucions educatives fet que el va portar a ingressar al Consell de l’Escola Nova Unificada (CENU).

Membre d’Acció Catalana Republicana i catòlic actiu, fou nomenat per Negrín el desembre de 1938, Comissari de Cultes del Govern de la República espanyola.
El 1939 emprengué el camí de l’exili i fou acollit professionalment a la Universitat de Tolosa de la mà del professor Soulà, amb el qual mantenia una intensa relació professional de feia anys.

Durant l’exili es va implicar en l’organització de múltiples iniciatives educatives i d’inserció laboral dels exiliats republicans, en especial, en relació al col•lectiu de mestres i metges. També va ser el principal inspirador i president de l’Agrupació de Metges Catalans pro Renovació de la Medicina. Col•laborà amb el manteniment de les activitats polítiques d’Acció Catalana Republicana a l’exili, participant en el seu primer congrés i esdevenint-ne membre del Consell Executiu. Va escriure nombroses publicacions en diverses revistes de l’exili com ara “Revista de Catalunya”, “Quaderns d’Estudis Polítics, Econòmics i Socials” i “Foc Nou”