Josep Bertran i Musitu va néixer a Montpeller el 2 de febrer de 1875.Fou alumne de l’Escola Pia de Sant Antoni i més tard advocat i polític català. Junt amb Francesc Cambó fou fundador i dirigent de la Lliga Regionalista; ministre de Gràcia i Justícia durant el regnat d’Alfons XIII i un dels espies del bàndol franquista al sud de França durant la Guerra Civil.
Fill del català Felip Bertran i d’Amat i Elisa Musitu i Garcia-Navarro va estar casat amb Maria Cristina Güell i López. Antic carlista, després de militar a la Unió Regionalista va ser un dels fundadors de la Lliga Regionalista, formació política amb la que participarà en les eleccions celebrades entre 1905 i 1923 obtenint en totes elles acta de diputat per la circumscripció de Barcelona. Cap del sometent de Barcelona el 1919, fou un dels organitzadors del pistolerisme, promogut per la patronal catalana, que va patir Barcelona en els anys previs a la dictadura del general Primo de Rivera. Va ser ministre de Gràcia i Justícia entre el 8 de març i l’1 d’abril de 1922 en un gabinet presidit per José Sánchez Guerra.[3] En produir-se l’aixecament militar contra la II República, es va alinear amb els sollevats organitzant el 1936, des de Biarritz, el servei d’espionatge franquista a Catalunya que, des de desembre de 1936 a febrer de 1938, es va denominar Servicio de Información de la Frontera del Nordeste de España (SIFNE)[4] i més tard en ‘unificar-se amb el Servicio de Información Nacional (SIN), per a tot el bàndol sollevat, es va denominar Servicio de Información y Policía Militar (SIPM).
Va morir a Barcelona l’any 1957.