Ildefons Sunyol i Casanovas (1866-1913)

ildefons sunyol i casanovasIldefons Sunyol Casanovas

Ildefons Sunyol i Casanovas neix a Barcelona el 1866 i mor el 1913 .Va ser alumne de l’escola Pia de Sant Antoni ,per dedicar-se més endavant a la política i al dret. Es llicencià en dret el 1886 i s’inicià en l’activitat política amb els republicans possibilistes de l’Ateneu Barcelonès. També assolí un gran prestigi com a advocat.
El 1899 Fou un dels fundadors del Centre Nacional Català i el 1901 també ho va ser de la Lliga Regionalista.
Fou elegit regidor el novembre del 1901, encapçalà amb Jaume Carner l’escissió esquerrana de la Lliga del 1904, a causa de l’actitud presa per Francesc Cambó davant la visita del rei Alfons XIII a Barcelona.
Tingué llavors una etapa d’una gran brillantor política: fou un dels creadors del diari El Poble Català (novembre del 1904), actuà destacadament el 1905 en la comissió de finances de l’ajuntament de Barcelona, presidí l’Ateneu el 1906 i a la fi d’aquest any participà en la creació del Centre Nacionalista Republicà.
Formà part dels diputats a les corts de la Solidaritat Catalana elegits l’abril del 1907, i el 19 d’octubre de 1907 féu un notable discurs contra el projecte de llei d’administració local d’Antoni Maura.
Partidari de bastir una força unitària catalanista, les discrepàncies que provocaren dins la Solidaritat Catalana la llei de Maura, accentuades després de laSetmana Tràgica, el tornaren pessimista i decidí renunciar a l’acta de diputat el 1908, apartant-se totalment de la vida política activa.
Tot i així, fou un dels signants de les bases constitutives de la Unió Federal Nacionalista Republicana (1 d’abril de 1910). Fou oncle de Josep Sunyol i Garriga.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *