Francesc Pi i Margall (1824-1901)

Francisco_Pi_y_MargallFrancesc Pi i Maragall

Francesc Pi i Margall (Barcelona, 1824 – Madrid, 1901) . Fou President de la Primera República Espanyola i President del Consell de Ministres (1873).
Procedent d’un entorn obrer, va estudiar a l’Escola Pia de Sant Antoni i després a la Universitat fins a doctorar-se en Dret l’any 1847. Va treballar com a professor, traductor i empleat d’un banc.
Vinculat a el Partit Demòcrata des de que va arribar a Madrid en els anys quaranta del segle XIX, va participar en la Revolució de 1854 i es va orientar cada vegada més cap a la política. Aquell mateix any va publicar les seves idees del federalisme social a La reacción y la revolución (1854), on avançava la idea del principi federatiu de Proudhon. Des de 1857 va sostenir polèmiques en defensa de el socialisme contra els demòcrates individualistes o liberals. Al 1864 va adquirir notorietat com director del periòdic La Discusión, des del qual va difondre la seva ideologia. Per aquest motiu va haver d’exiliar-se a París durant la reacció que va seguir a l’intent revolucionari de 1866.
En arribar el Sexenni Democràtic (1868-1874), el republicanisme federal per ell defensat de feia temps li dona la oportunitat d’arribar a la política espanyola en presentar-se com a candidat a les eleccions municipals del maig de 1873.
Les seves idees federalistes han estat defensades al llarg del temps.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *