Francesc Pi i Margall (1824-1901)

Francisco_Pi_y_MargallFrancesc Pi i Maragall

Francesc Pi i Margall (Barcelona, 1824 – Madrid, 1901) . Fou President de la Primera República Espanyola i President del Consell de Ministres (1873).
Procedent d’un entorn obrer, va estudiar a l’Escola Pia de Sant Antoni i després a la Universitat fins a doctorar-se en Dret l’any 1847. Va treballar com a professor, traductor i empleat d’un banc.
Vinculat a el Partit Demòcrata des de que va arribar a Madrid en els anys quaranta del segle XIX, va participar en la Revolució de 1854 i es va orientar cada vegada més cap a la política. Aquell mateix any va publicar les seves idees del federalisme social a La reacción y la revolución (1854), on avançava la idea del principi federatiu de Proudhon. Des de 1857 va sostenir polèmiques en defensa de el socialisme contra els demòcrates individualistes o liberals. Al 1864 va adquirir notorietat com director del periòdic La Discusión, des del qual va difondre la seva ideologia. Per aquest motiu va haver d’exiliar-se a París durant la reacció que va seguir a l’intent revolucionari de 1866.
En arribar el Sexenni Democràtic (1868-1874), el republicanisme federal per ell defensat de feia temps li dona la oportunitat d’arribar a la política espanyola en presentar-se com a candidat a les eleccions municipals del maig de 1873.
Les seves idees federalistes han estat defensades al llarg del temps.

Deixa un comentari